CN SANT ANDREU 10 – CN MOLINS DE REI 7
CAMPIONAT DE CATALUNYA MÀSTER, FASE FINAL, JORNADA 9
El Sant Andreu ha recuperat sensacions en el tram final de la temporada després d’una segona fase irregular amb derrotes mínimes i lluny dels llocs de podi des de ben aviat. Dijous passat va aconseguir una victòria de mèrit contra el Molins de Rei, segon classificat, allunyant-lo del títol i assegurant-se matemàticament un quart lloc certament molt meritori.
El partit, tot i això, va ser tan o més difícil del que s’esperava, i és que els del Baix LLobregat, tot i venir amb pocs efectius, van demostrar un cop més del perquè del seu exitós retorn a la competició màster després d’uns quants anys d’absència. El matx va començar amb un ritme trepidant i lluita de poder a poder a les dues àrees. Ben aviat, però, es van poder veure dos aspectes que haurien de ser determinants en el partit: per una banda, Guzmán a la porteria no estava per tonteries; i per altra banda, el Sant Andreu tenia certa facilitat per posar pilotes interiors al boia Encabo. Amb aquestes premisses, a espera de ser confirmades, l’equip va inaugurar el marcador amb un gran xut exterior de Pastor (1-0). Però el Molins va reaccionar bé amb una altra canonada semblant (1-1) i una recuperació de pilota que va acabar amb una assistència de banda a banda amb xut final imparable (1-2). Poc després Encabo empatava en superioritat palmejant des del pal una gran assistència de Garcia (2-2), però el Molins encara va tenir temps de fer el 2-3 abans del primer descans.
La segona part va ser com jugar al joc dels disbarats. Sense motiu aparent, el Sant Andreu fallava entregues fàcils , rebots ingenus i perdia pilotes al mig del camp que generaven contres visitants definitivament molt perilloses. En una d’aquestes va arribar el 2-4, amb un atacant sol davant de porta, i un posterior penal, del tot evitable, comportava el 2-5 i el màxim avantatge dels molinencs en tot el partit. Afortunadament l’equip va entendre que encara no era el moment de donar el partit per perdut i no es va deixar endur per les males sensacions. Aguilar va poder fer el 3-5 amb un xut fort i col.locat. A poc de la mitja part, un home de més va ser transformat per Cruz a l’angle llarg per arribar al final del parcial amb només un gol de desavantatge (4-5).
El tercer temps començava amb la necessitat de recuperar el control del partit i de tornar la igualtat en el marcador. Els intents per part dels dos equips van ser força infructuosos. El Molins va fer el 4-6 amb una vaselina de categoria. El Sant Andreu buscava tornar-se a acostar però només ho va aconseguir amb un bon llençament de Pastor al llarg (5-6). I malgrat els molts intents de canviar el signe del partit per part de tothom, ningú ho va aconseguir. Pel que fa als intents visitants, en gran mesura per la intervenció continuada i pertinaç del millor home del partit, Guzmán, que un cop i un altre repel-lia la pilota i iniciava les contres locals.
I de sobte, el darrer parcial va veure recompensats tots els esforços del Sant Andreu amb un índex d’efectivitat fora mesura, ja que l’equip va ser capaç de fer en una part tants gols com en les tres anteriors. Només començar, Peña va fer l’empat a 6 amb una castanya digna de videoteca després de rebotar al travesser. I a continuació, Encabo va trobar premi als molts intents de marcar des de la boia amb una mitja volta prodigiosa que va acabar amb la pilota sota l’aixella del porter (7-6). Com era d’esperar, el Molins va vendre cara la seva pell i va aconseguir empatar a 7. Però el rush final de l’encontre va veure com el Sant Andreu es creixia sobretot per l’alt índex d’efectivitat en atac, mentre que els del Baix, sense canvis, patien per mantenir el ritme del partit. Així, el 8-7 va arribar després d’una magistral assistència de Belmonte al pal llarg i un palmeig sobirà d’Encabo lluny de l’abast de l’arquer visitant. Sobre l’atac valent del Molins, una aturada de Guzmán va propiciar un contraatac de nou d’Encabo que, sol davant de porta, va fer el 9-7. Amb els darrers minuts per jugar, el Sant Andreu encara va fer el darrer gol, catalogat com el gol impossible.
Una pilota rematada per Cruz a boca de canó va ser rebutjada pel porter, però ell mateix va porfiar el rebot i amb la pilota a la mà, enganxat a la surada i amb el porter a sobre, sense cap tipus d’angle possible, va desafiar les lleis de la física per posar la pilota de forma inversemblant a l`escaire llarg (10-7). Després d’això ja no quedava res més per veure. El partit va acabar amb els punts a casa, el quart lloc assegurat i un darrer partit, dijous vinent, a la piscina del Catalunya, l’equip que ara mateix té més números per proclamar-se campió.
Alineació: Marcos Guzmán, Ramon Guiral, Albert Encabo, Ginés Alonso, Juanjo Garcia, Javi Aguilar, Ander Pastor, Javi Belmonte, David Peña, Marc Cruz, Guillem Bonamusa, Carlos Gadea, Vicenç Pascual, José María Ballesteros, JJ Aymerich.
