Increïble. Fascinant. Magnífic. I al·lucinant. Jessica Vall no deixa de sorprendre. La nedadora del Club Natació Sant Andreu sembla que tingui preparada sempre una carta per mostrar al moments claus. Aquesta vegada ha estat, ni més ni menys, per proclamar-se tercera del món. Ha empatat amb la recordista mundial Rikke Moller Pedersen i la xinesa Jinglin Shi però l’andreuenca ja llueix aquesta medalla, que demostra progressió, talent i molt esforç. Ella i el tècnic del C.N. Sant Andreu, Jordi Jou, han realitzat una tasca brillant.
Amb un temps de 2:22.76 a la prova del 200 braça, ha trencat radicalment el rècord d’Espanya. Vall se situava a les posicions més enrederides durant tota la prova. A l’hectòmetre, amb 1:09.59 tocava la placa setena. Al tercer parcial, es situava la darrera d’aquesta sèrie mundial. Però el final excepcional que ha demostrat ha fet vibrar la piscina de Kazan i a tots els que l’animaven des de la televisió. Els últims 50 metres, traçats en 35.57 (la més ràpida), l’han conduit fins el tercer escaló del podi. Ha estat superada per la japonesa Kanako Watanabe (2:21.15) i la nord-americana Micah Lawrence (2:22.44).
L’objectiu de Jessica Vall era “ser competitiva a la final i donar el màxim a cada braçada” confessava aquest matí. Quan visualitzava la prova, no contemplava la possibilitat de pujar al podi. S’havia classificat en setena posició i pretenia lluitar amb la canadenca Kierra Smith, que tenia al seu costat i ha acabat en vuitena posició. Vall es lamentava per nedar a un lateral i no poder veure a les altres rivals. Tampoc li ha calgut. Ha exposat que “la seva final la va disputar ahir i es sentia satisfeta rebaixant un segon la seva marca”. Però avui ha pogut anar molt més enllà.
Jessica Vall ja va sorprendre fa un any quan es va penjar el bronze al Campionat d’Europa celebrat a Berlin. Avui ha disputat la seva primera final d’un Campionat del Món i de quina manera. Sense vergonya i sense por Jessica Vall s’ha tirat a l’aigua sense imaginar que faria història a la natació mundial. És la millor nedadora de tota la història del Club Natació Sant Andreu i és, sense dubte, una màquina esportiva que no toca fons. L’any que ve li esperen uns Jocs Olímpics. De Vall ens ho podem esperar tot.
