A un moment indeterminat entre dos i tres quarts de set del vespre va sonar el mòbil. Acabàvem de sortir de l´escola de música amb el Dani. La Montse em va explicar que li havia passat alguna cosa a la Sofia mentre corria. L’havien reanimada i l´estava atenent el personal de l´ambulància. Vàrem anar corrent cap a la piscina. El Dani es pensava que estàvem jugant i que li estava proposant de fer una cursa. Li vaig explicar.
En arribar, de seguida veiérem els llums dels vehicles. Algú em va explicar que la nena havia caigut al terra i de seguida se n´adonaren de què es tractava d´una aturada cardíaca. L´Uri i l´Estefania la varen socórrer en primera instància. Vaig veure la Sofia ja estirada a la llitera a dins de l´ambulància. En recobrar el coneixement s´havia ficat molt nerviosa, mig agitada i sembla ser que va caldre d´administrar-li un tranquil·litzant. Seguidament vaig marxar amb ella cap a l´hospital. El Dani es va quedar al club. Preguntava pel què havia succeït, se´l veia preocupat tot i que tot va anar molt ràpid. Vaig donar les gràcies a algú, però no sé precisar a qui.
El trajecte fins a la Vall d´Hebron va anar molt ràpid. Arribarem a urgències, ja ens estaven esperant. Mai oblidaré el posat preocupat de la metgessa del SEM. De seguida passarem a la UCI. Va arribar la Montse. La Sofia estava adormida. Tant la intensivista com el cardiòleg que ens va atendre posteriorment ens confirmaren que la Sofia havia patit una aturada cardíaca, un episodi de mort sobtada avortat. Calia esbrinar les causes. Hores més tard la Sofia es va anar despertant, estava confusa, no recordava pas el que havia esdevingut. Al cap de dos dies pujarem a la planta. Semblava que tot plegat havia estat per una arítmia de caire elèctric, però mancaven tota una sèrie de proves diagnòstiques. Quan es va aturar, al club havia un desfibril·lador i tot l´episodi havia quedat enregistrat. Un cop realitzades les proves, finalment es va detectar una anomalia a una de les coronàries de caràcter congènit.
Es tracta de problemes difícils de detectar, car l´índex de supervivència és ínfim, un cop produïda l´aturada. Després d´una intervenció i transcorreguts vint-i-vuit dies des de l’ingrés marxàrem cap a casa, força preocupats però esperançats. Ara tot just fa un any de tot plegat i la Sofia està estable i té una vida pràcticament normal.
Volem agrair tot el que ha fet el club, tant les persones que l´han ajudada, especialment l´Uri, l´Estefania, així com l´equip d´entrenadors, el suport del grup de pares, les seves companyes i companys de l´equip, en definitiva a tothom, car es difícil expressar tanta emoció, tant d´agraïment, el que, en definitiva és un deute de vida per sempre.Moltes gràcies !
Família Souto-Gómez.
