Avui hem pogut gaudir de waterpolo de veritat. Feia anys que un partit no era tant emocionant. Aquesta segona semifinal del Play Off ha estat carregada d’expectació, lluita i talent. Ha estat una barbaritat. Ha estat un dels partit més màgics que sempre recordarà la historia del waterpolo català i espanyol.
Després de que les mataronines arrasessin a la Piscina Pere Serrat per un desconsolant 04-10, poc podien esperar les de Barcelona. Tot i així, el límit l’han trencat a cada moviment. Les noies de Javi Aznar han reviscut en tres dies i han aterrat a Mataró disposades a pagar el preu més alt pel títol de campiones de lliga.
A tres quarts d’una del migdia l’àrbitre ha pitat l’inici, aquell inici tant inquietant que ningú es percebia el que podria esdevenir. La grada era plena, dividida entre mataronins i andreuencs, i el sol il·luminava amb intensitat la Piscina Jaume Serra. Entre fotografies, comentaris i molta il·lusió ha començat a rodar la pilota.
No obstant això, la primera part del partit no ha tret de dubtes a ningú. La igualtat dels dos equips s’ha percebut de seguida però sobretot fixant-nos en el marcador: no s’ha mogut fins el minut 7: Marta Recio l’ha estrenat, ha col·locat la pilota a la rival mataronina mentre aquesta l’enfonsava. Però, el llançament ha estat ràpid, precís i encertat.
Amb 0-1 ha iniciat el segon parcial en el que el talent andreuenc ha brillat. Tot i que les del Maresme han empatat recent estrenat el parcial, i rematant-ho amb un segon gol, Guiral ha encertat dues dianes excepcionals que les deixava en una notable avantatge. La força de l’afició s’ha notat llavors quan les locals han lluït una exhibició d’agilitat que les ha conduit a l’empat a quatre 4 i l’àrbitre ha sentenciat la meitat del partit.
Dos gols de les maresmenques han complicat la vida a les de Barcelona, que se les ha vist patint en aquest tercer quart doncs no han estat capaces de sorprendre amb cap llançament encertat. Les de Javi Aznar han estat fluixes durant el tercer parcial fins deixar que el rival es relaxés ja que semblava que s’havien autodeterminat vençudes.
Però no ha estat així. Elena Lloret, Noelia Mora i la portera Eli Gazulla han mostrat la seva cara més ambiciosa. L’esquadra barcelonina no podia deixar-se trepitjar doncs elles sabien que eren capaces de girar la truita de tot el que portaven viscut de Play Off fins enguany. Només tenien 8 minuts per demostrar-ho. Ja era suficient. Dos gols envers un del Mataró ha deixat el marcador empatat a 7 durant els darrers minuts de partit.
A falta d’un segons i alguna dècima , la pilota llançada per Katelyn Rigler, ha entrat a la porteria d’Eli Carlson. Deixant a la piscina bocabadada, les jugadores del Club Natació Sant Andreu havien guanyat el partit.
