Eren quarts de set de la tarda d’un divendres qualsevol. Quan la majoria de gent celebrava que la setmana havia acabat, el Club Natació Sant Andreu es va tenyir de verd gràcies als 130 excursionistes que tenien un dels objectius esportius més ambiciosos de la seva vida: Caminar fins al Monestir de Montserrat. Després de la foto de família, deixar les motxilles a les furgonetes i saludar als voluntaris, els aventurers van iniciar el trajecte, quan el tret de sortida va sonar a les 7 en punt del vespre d’aquest màgic divuit de maig del 2018: la 37a edició de la Pujada a Peu Nocturna a Montserrat ja havia començat.
Rambla Fabra i Puig amunt fins a arribar el Velòdrom d’Horta va ser el tram d’incertesa i nervis inicials. El guia Albert Garcia va explicar el funcionament de l’excursió i els diferents punts d’avituallament. Amb només deu minuts de descans van emprendre el camí de muntanya, traçant els preciosos corriols Collserola i patint les primeres pujades mentre el sol queia i il•luminava els rostres esperançadors i il•lusionats de tots els caminants.
Passades les 10 de la nit, quan ja era fosc, Sant Cugat va rebre a l’expedició amb galetes i xocolata: els voluntaris del CNSA ho tenien tot a punt perquè ningú passés gana i l’avituallament fos ràpid però suficient per seguir endavant. Dues hores i escaig més tard, els 130 excursionistes ja arribaven a Rubí, a un parc preciós on van parar per sopar un entrepà. Els voluntaris una vegada més van animar a tothom, explicant que la naturalesa que es trobarien a partir d’aquell munt seria aclaparadora.
I així va ser: com més a prop d’Ullastrell, més estrelles s’hi sumaven en un cel del tot destapat amb alguns llums vermellosos en el cel que despistaven a la majoria i convertien aquell moment en una màgia i una tranquil•litat indescriptibles. El cansament no es percebia, quedant substituït per la bellesa del paisatge.
A quarts de quatre de la matinada els voluntaris ja tornaven a fer el desplegament d’aliments enmig d’Ullastrell. Aquesta vegada oferien fruits secs, plàtans i taronges que van servir per afrontar un dels camins més durs: en fila índia van haver de baixar un infinit corriol que requeria tècnica i força i va comportar un desgast físic considerable; però tots s’aferraven a la idea que quedava menys per veure sortir el sol.
A Olesa ja era de dia però el fred es filtrava juntament amb el cansament i les ganes d’arribar. A les sis del matí els voluntaris tornaven a oferir sucs i begudes energètiques per trencar el camí que conduïa a l’Aeri de Montserrat. El camí es va tenyir de vermell gràcies a les roques tan acolorides que hi ha a la muntanya i el verd de la vegetació augmentava a mesura que s’aproximaven a l’objectiu. Un dels instants més reconfortables de l’excursió va ser a l’Aeri, doncs la xocolata desfeta i els croissants tenien gust de glòria, després de 14 hores caminant. Però els esperava el tram més dur: pujar (o escalar) fins al Monestir.
El sol ja acalorava els cossos cansats però l’emoció d’assolir el cim creixia a mesura que pujaven. Grimpant i amb el cor accelerat, l’eufòria de tots en veure que ja pràcticament eren dalt va comportar que pugessin amb més ganes i un somriure que il•luminava la muntanya de Montserrat. A les 10 del matí ja tothom era a dalt abraçant-se i compartit el millor instant: l’alegria i la satisfacció d’haver assolit un repte preciós però del tot ambiciós.
La 37a edició de la pujada a Montserrat va tornar a ser un èxit organitzatiu i el CNSA es consolida cada vegada més com a organitzador d’esdeveniments esportius (tant d’alt rendiment com socials) que comporta felicitat a les persones que hi participen.
El CNSA vol donar un immens agraïment al supermercat Condis per oferir-nos els aliments de cada avituallament. No van passar gana ni va faltar energia en cap moment gràcies a la col•laboració d’aquest solidari supermercat que any rere any és present en aquesta nit tan especial. També gràcies a Meridiana Rent a Car per deixar-nos les furgonetes que van seguir tot el camí als aventurers i gràcies a ells van poder tenir la motxilla a cada localitat. I sobretot a CardioSafe per ajudar-nos a fer un pas endavant pel que fa a la seguretat dels caminants, oferint dos desfribiladors durant tota l’expedició.
Moltes gràcies als voluntaris i als guies per fer-ho possible: per ser-hi i per regalar un somriure a casa instant! I gràcies a tots els caminants per atrevir-se a viure aquesta aventura!
L’any vinent hi tornarem!
